
FOTOMUNTATGE
SORTIDES
CINEMA EDISON
El passat divendres 5 de febrer vam sortir al Cinema Edison de Granollers. Allà vam poder veure el film d'animació "Josep". Aquesta pel·lícula està dirigida per Aurel. El guió és de Jean-Louis Milesi. La música és de Silvia Pérez Cruz. és una animació d'origen francès i amb una duració de 81 minuts. Ha estat creada l'any 2020.
ARGUMENT
Aquesta pel·lícula està ambientada en el febrer de 1939. Els republicans estan fugint d'Espanya per la dictadura de Franco. El govern francès decideix enviar-los a tota a camps de concentració. Allà es coneixeran dos homes, un d'ells Josep Bartolí, un dibuixant que busca desesperadament a la seva esposa. Anirà superant les adversitats i tindrà una bona relació amb un dels soldats francesos. Acabarà arribant a Mèxic on coneixerà a la seva amant Frida Kahlo. Tota la història de Josep està narrada a partir d'un home vell que li explica al seu net (aquest home és el soldat del camp de concentració).
RECURSOS VISUALS

Es tracta d'una animació, així que no hi ha plans de camera, peròi els intenten simular. Generalment, quan volen expressar el pass del temps ho fan amb una il·lustració i la van movent, és a dir, no creen fotograma per fotograma per simular un moviment natural, sinó que és un dibuix estatic el qual desplacen. També hi ha un gran canvi de color i deliniat de personatges quan estan en el present o quan tornen al passat per explicar la història. En el present (on apareix el soldat de vell) els colors són més vius i la linia és més polida, en canvi en el passat (on es du a terme tota la història) apareixen colors més apagats on predominen els marrons i els grisos, i la línia és més peluda. Juguen molt amb les llums, sobretot al camp de concentració de nit. També utilitzen molt l'efecte de la boira, suposo que és per la localització geogràfica. El colorejat de les figures és llis i com a molt hi ha alguna ombra.


DESCRIPCIÓ JOSEP BARTOLÍ

Josep (el protagonista) és un republicà que fuig d'Espanya. és un home adult, amb el cabell mig llarg i un nas gran. Vesteix amb una camisa blanca i pantalons negres. Duu mitjons blancs llargs i sabates negres. És un home simpàtic i bondadós. Sempre porta a sobre una llibreta i llapis per dibuixar (excepte quan acaba d'entrar al camp de concentració, més tard el soldat li proporciona un llapis i una llibreta petita). Sempre està disposat a ajudar a tothom i està completament enamorat de la seva dona, la qual busca durant tot el film. Per acabar, vivirà amb Frida Kahlo, la seva amant. Ella pintarà el rostre de Josep i ell l'ajudarà a pintar la casa.
DESCRIPCIÓ D'UNA ESCENA
He escollit l'escena que està el net del soldat (l'avi) a la seva habitació. El noi li pregunta al seu avi per un dibuix que té a la seva habitació (el rostre d'un home mort). L'avi li explica la historia que va esdevenir als camps de concentració. M'agrada aquesta escena per la relació que estableixen el net i l'avi, ja que questa relació es veu reflexada en moltes persones (l'avi explicant historietes als nets). Més tard veurem com el net acaba agradant-li el que el seu avi li ha explicat i de fet, entrarà al museu on s'exposa l'obra de Josep Bartolí i enganxarà la part que faltaba (el retrat del home mort que tenia l'avi a la habitació. Aquest home era l'amic de Josep)

OPINIÓ PERSONAL
Personalment, penso que aquest film té una qualitat increïble. Crec que explicar d'aquesta manera la història, és molt original. Es podria dir que no sóc una persona molt fan de les pel·lícules d'història, però he de dir que aquesta em va captivar i realment em va agradar molt. El film està basat en fets reals, i gràcies a ell he entès tot el que va passar i el fet de veure-ho tot representat gràficament, també ajuda a ordenar els fets i que d'alguna manera es faci més a mena. Però deixant de banda la trama del film, com ja he dit anteriorment, el que més em va impactar va ser el fet que fos en dibuixos. Perquè al tractar-se d'una animació hi ha un gran treball darrera de fer esbossos, dibuixos finals i la pròpia animació. Al propi film apareixen tres idiomes (català, castellà i francès). Per acabar, aquesta pel·lícula m'ha agradat molt i trobo lògic que hagi guanyat tres premis de cinema l'any 2020. Sens dubte és una pel·lícula que recomano.