FOTOMUNTATGE
SORTIDES
SORTIDA AL CAIXAFORUM
El passat dimecres, 10 de desembre, vam anar a veure dues exposicions al CaixaForum de Barcelona. Una s'anomena Opera. Passió, poder i política i l'altre, Caiguda lliure.
El lloc on ens trobàvem, antigament, havia estat una fàbrica, aquesta era una fàbrica d'estil modernista, coneguda com la fàbrica Casaramona. Fins a l'any 2002, que va ser quan l'edifici es va tornar un centre cultural, el qual és gestionat per La Caixa i on podem visitar exposicions de diversos tipus.
OPERA. PASSIÓ, PODER I POLÍTICA
L'Opera. Passió, poder i política, va ser la primera exposició que vam visitar. Es tracta d'una exposició temporal, el seu període d'exposició al CaixaForum és del 19 de setembre de 2019 fins al 26 de gener de 2020.
La temàtica principal d'aquesta exposició era l'Òpera, només entrar ens van donar uns auriculars i aquests ens ofereixien un tipus d'Òpera segons la sala on ens trobàvem. A mesura que canviaves d'espai expositiu, la música canviava i la música anava amb l'organització de la sala, és a dir, les sales estaven distribuïdes com si fossin ciutats, on l'Òpera va ser important. Aleshores segons la ciutat, sonava una obra d'un compositor d'Òpera d'aquella ciutat/País. També, a aquests espais ens hi trobavem amb fets històrics de l'època i l'evolució d'aquesta. Tot això per aconseguir que en visitant al veure-ho tot d'aquesta manera tan visual ho pugui interpretar millor i d'aquesta manera, entendre-ho més fàcilment.
Les ciutats, els compositors i les obres de l'exposició eren:
Venècia, 1642 - Claudio Monteverdi (L'incoronazione di Poppea)
Londres, 1711 - Georg Friedrich Händel (Rinaldo)
Viena, 1786 - Wolfgang A. Mozart (Le Nozze di Figaro)
Milà, 1842 - Giuseppe Verdi (Nabucco)
Paris, 1861 - Richard Wagner (Tannhäuser)
Barcelona, 1896 - Isaac Albéniz (Pepita Jiménez)
Dresden, 1905 - Richard Strauss (Salome)
Leningrad, 1934 - Dmitri Shostakóvich (Lady Macbeth del distretto di Mcensk)
Aquesta va ser l'exposició que més em va agradar, em va agradar molt el fet de poder escoltar la música mentre veies les obres i ens explicaven. Crec que és una manera original i creativa de connectar més amb l'exposició i fer que sigui més interessant i a la vegada que el visitant hi posi més atenció a allò que es vol explicar o mostrar...
Personalment, d'aquesta exposició em va cridar molt l'atenció el vestuari i els decorats ambientats en les ciutats i l'època en que ens situavem. A més a més, vam poder veure peces molt exclusives, com partitures originals, quadres únics, objectes de valor i inclús, hi havia exposat el piano que va tocar Mozart durant la seva estada a Praga.
ANÀLISI OBRA 1 - VESTIT VERSACE
Aquesta obra, és de l'any 1986 i es tracta d'un vestit llarg, de gala, de seda i vellut, tot de color negre, aquesta és una obra del dissenyador Gianni Versace.
Aquesta obra es trobava a la sala expositiva de la ciutat de Dresden. Aquest vestit va formar part de l'Opera "Salomé". Aquesta és una òpera basada en l'obra d'Oscar Wilde. La música d'aquesta era del compositor Richard Strauss. Va ser estrenada el 9 de desembre de l'any 1905, a Königlicher Opernhaus (Dresden).
Es basa en la traducció alemanya de Hedwing Lachmann, de l'obra en francès Salomé, d'Oscar Wilde. Strauss va dedicar l'òpera al seu amic Sir Edgar Speyer. Quan es va estrenar aquesta òpera, es va considerar infame i aquesta és famosa per la seva "dansa dels set vels". Ara, és coneguda per l'escena final, on Salomé declara el seu amor al cap tallat de Joan Baptista. Aquesta escena és, sovint, una peça de concert per a sopranos dramàtiques.
Personalment, m'agrada molt el món del disseny i de la moda i aquest vestit em va agradar moltíssim. Em va agradar, des del seu disseny, fins a la seva composició, l'estil, el color, el tall, les teles aplicades... Tot en general, i també és cert que em vaig quedar fascinada només amb el fet de tenir al davant un vestit Versace.
CAIGUDA LIURE
Aquesta exposició, també era una exposició temporal, el temps corresponent a aquesta al CaixaForum, és del 10 d'octubre de 2019 fins al 9 de febrer del 2020. Aquesta exposició, no tenia res a veure amb l'anterior. Eren completament diferents. Ja sigui pels espais on estaven situades, l'organització a l'hora de com estaven distribuïdes les obres, l'estètica de cada una d'elles, etc.
Aquesta exposició estava focalitzada en l'art contemporani, les obres que hi havien eren difícils d'entendre/interpretar, de fet la noia que ens feia de guia i ens explicava una mica de cada obra, no ens explicava el sentit d'aquella o què significava, res. Ella volia que cadascú de nosaltres interpretéssim allò que a nosaltres ens semblava.
L'exposició en si, era força minimalista i el focus d'atenció se l'emportava totalment un laberint de plàstic, el qual estava situat al mig de la sala.
Personalment, aquesta exposició no em va agradar gaire, m'agrada trobar algun sentit a les obres que veig o poder interpretar-les d'alguna manera i també m'agrada molt quan transmeten. I en aquesta exposició hi havia moltes obres que no sabia molt bé com interpretar-les i a més, no em transmetien res.
ANÀLISI OBRA 2 - LABERINTO
Aquesta obra va ser feta l'any 2011, per Àngels Ribé. Aquesta era la que més cridava l'atenció, ja fos per el fet que estava situada al mig de la sala, era de grans dimensions comparada amb totes les altres, també pel seu color viu, fins i tot per la sensació que et creava de misteri, curiositat, etc. Tot i així, aquesta obra era bàsicament un laberint, circular, fet de plàstic de color groc.
Tot en aquesta obra està pensat per tenir sentit al missatge que es vol comunicar. Primer de tot, veiem el color groc, aquest provoca una certa activitat nerviosa i activa, i el que fa és que un cop entres al laberint fa que actuïs de manera precipitada, és a dir, fa que vagis més ràpid a l'hora de pensar i actuar. També veiem que el plàstic amb el qual estan fetes les parets del laberint són translúcides, és a dir, no són opaques i es pot veure a través d'elles. Una altre cosa a comentar seria que els respectius murs d'aquest laberint, pengen del sostre i són molt alts.
Personalment, aquesta obra és la que més em va agradar de la sala, ja que és una de les poques en les que vaig poder arribar a interpretar alguna cosa. A part també és cert que em va cridar l'atenció el fet de poder interactuar amb l'obra. Encara que sincerament, m'esperava trobar-me amb alguna cosa enmig d'aquest laberint.
