FOTOMUNTATGE
CORRENTS CINEMATOGRÀFICS
CINEMA SOVIÈTIC
CONTEXT HISTÒRIC
Aquest corrent s'origina aproximadament a l'any 1925, sota un cinema força mediocre. Pocs anys abans, l'any 1917 es desenvolupa l'anomenada revolució russa. Causant així que els treballadors de les fabriques, els pagesos pobres i els soldats de l'exèrcit es trobessin a la misèria i sota l'explotació de les classes baixes al sistema econòmic capitalista.
El cinema soviètic ha donat lloc a diverses interpretacions que s'han enfocat el cinema com a propaganda o com a objecte d'espectacle.
CARACTERÍSTIQUES
· L'exaltació del muntatge com a principal recurs estètic.
· El realisme de les seves imatges amb un to volgudament documental i llunyà de l'artifici propi de Hollywood.
· La tria de temàtiques revolucionàries i d'exaltació obrerista i patriòtica com a principals línies argumentals.
· L'ncorporació de la massa anònima com a protagonista de les històries que es converteixen en drames corals.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)
· Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)
·Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)
· Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)
SURREALISME
CONTEXT HISTÒRIC
Sorgeix el 1920 després de la Primera Guerra Mundial. Amb l'arribada de la Revolució Russa, sorgeixen moltes revoltes. Durant els anys 25 i 30 va aparèixer un diari titulat "El Surrealisme al servei de la revolució".
CARACTERÍSTIQUES
· Materialitzen els somnis i aspectes de la subconsciència perqué vol criticar l’ús de la racionalitat, els patrons estètics i els valors que la societat burgesa imposava durant els anys 20.
· Promoure la imaginació de la fantasia. És la destrucció i la negació del tot.
· Buscava trencar amb tots els valors culturals que hi havia en aquell temps, representant visualment aspectes com la irracionalitat, la inconsciència de l’ésser humà, rebuig a la burgesia i a la societat.
· Travelling on es segueixen les accions que realitza el personatge, plans curts, escenaris sense cap lògica i sobreposen les imatges.
· Autisme, sexualitat i la prohibició temes molt freqüents.
· Jugaven amb el cos de la dona i la sexualitat, els pits, etc.
· Música surrealista molt important.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Un chien Andalou (Luís Buñuel i Salvador Dalí, 1929)
· Entreacte (René Calir, 1924)
· L'etoile de Mar (Man ray, 1932)
· La sang del poeta ( Jean Cocteau, 1932)
EXPRESSIONISME ALEMANY
CONTEXT HISTÒRIC
Derrota d’alemanya a la I Guerra Mundial i la gran depressió.
Va ser una avantguarda que destacava en la pintura, música i cinema. Volen expressar l’horror i humiliació d’Alemanya després de la I Guerra Mundial. La guerra va ser un sacrifici inútils de molts joves que van acabar morint o quedant trastornats. Alemanya va sortir perdent, al Tractat de Versalles van deixar els alemanys com a únics responsables del conflicte. Van haver de cedir l’imperi i pagar grans quantitats de diners. Això va provocar una crisi econòmica que va afectar a la majoria de la població. Van perdre territoris i es va dividir l’exèrcit. Se’ls va barrejar la crisi moral, l’horror, el pessimisme, la ràbia, etc. En aquest moment es formaran dos moviments (l’expressionisme i el nazisme).
LITERATURA
Aquesta corrent també va ser molt important en l’àmbit de la literatura, alguns dels autors més importants que van impulsar aquest moviment a la literatura van ser Bertolt Brecht, August Strindberg i Franz Kafka. En general aquestes obres reflexaven alguns punts pessimistes de la vida arrel del context històric que venia a finals del segle XIX i inicis del XX. Algunes de les característiques principals eren les escenes dramàtiques i les tragèdies interiors, que podien aplicar-se per exemple a la música, com ho va fer Bertolt Brecht a la ópera de los dos centavos o (tres peniques).
PINTURA
L’expressionisme a la pintura es considera un component del modernisme. Aquest corrent promulga l’expressió sobre la descripció, és a dir, la qualitat es major segons l’expressivitat subjectiva de l’autor. Per aquesta raó es rebutgen les obres i els autors d’altres èpoques com el neoclassicisme, l’academicisme i l'impressionisme i es tatxa de “poc humana”.
El crit, de Edvard Munch. S’hi mostra un èmfasi en l’expressió de l’ésser, mentre que el fons i les figures s’observen distorsionades, irreals i confuses.
MÚSICA
La música va patir diferents canvis al llarg del segle XVIII en Alemanya. Començant des dels nacionalismes i les peces romàntiques de l’època (lieds, concerts, etc.) fins als finals d’aquests, on la música es dividí en dos bàndols: els Mendelssohnistes, que reforçaven l’ús de la música clàssica, sense incloure solistes vocals, on els instruments eren de bàsics acompanyaments, i els modernistes (que s’oposaven a la idea anterior).
Aquesta baralla durà fins finals de segle, i no va ser fins a l’inici del XX on s’establí la restauració de la música “clàssica”, ara anomenada Formalisme. Aquest moviment explica que la música té el seu propi valor estètic, sense condicions externes com ara la veu, la dramatització, la poesia, etc.
Aquest paradigma perdurarà en tot el segle XX i reformarà els clàssics, amb molts altre opositors que no estan d’acord amb aquest formalisme musical.
MOTIUS DEL CORRENT: INFLUÈNCIES I ANTECEDENTS
Entès com la deformació de la realitat per a buscar una expressió emocional pròpia i subjectiva de l’autor envers l’ésser humà i la societat, es podria dir que aquest moviment és exportable a qualsevol altre època i lloc. Així doncs, s'ha trobat altres artistes que també es considerarien expressionistes, com El Bosco (pintor, XVI, Països Baixos), El Greco, Goya… tot i així, es coneix a l’expressionisme com a manera d’interpretar i un estil, mentre que Expressionisme referencia únicament al moviment alemany del segle XX.
Degut a les influències del context històric, explicat per la I Guerra Mundial, el Període d’Entreguerres i la II GM, Alemanya patia una greu situació on hi regnava l’amargor i el pessimisme. Aquest primers alès intentaren portar l’art just a l’altre costat, intentant deformar la realitat, desitjant canviar de vida i impactant l’espectador.
Les arrels impressionistes es troben en els estils simbolistes i postimpressionistes (finals del segle XIX), referents a termes enigmàtics, dramatisme, etc. Les figures i la representació de les imatges està molt ambientada en art medieval i gòtic; de caire religiós i modest, es feia èmfasi en les figures, en la seva expressió, no en les formes: al tenir poca corporeïtat, les figures tenien poca versemblança, afegint aquest punt d’irrealisme en les representacions.
· Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrastos, violents, entre els espais de llum i d'ombra en la il·luminació d'escenaris i personatges, amb rodatges foscos, sempre a l'interior dels estudis amb il·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors. Ús freqüent del primeríssim primer pla (PPP).
· Decorats dissenyats amb agressius angles i deformacions, inspirades en les pintures expressionistes de l'època.
· Interpretacions amb extrema expressivitat, actors que gesticulen exageradament
amb el rostre, les mans i tot el cos per expressar-se emocionalment.
· Maquillatges exagerats, amb una estètica gòtica o sinistra, i utilitzada per simular
tot tipus de deformacions corporals. Vestuari obscur i disfresses sinistres.
·Temàtiques relacionades amb la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Leopold Jessner: Hintertreppe (1921).
· Robert Wiene: El gabinete del Doctor Caligari (1919).
· Paul Wegener: Der Golem, wie er in die Welt kam (1920).
· Friedrich Wilhelm Murnau: Nosferatu, Eine Symphonie des Grauens (1922).
· Fritz Lang: Metropolis (1927).
· Georg Wilhelm Pabst: Lulú, la caixa de Pandora (1929).
· Paul Leni: Die Verschwörung zu Genua (1920).
· Josef von Sternberg: Der blaue Engel (1930).
· Ernst Lubitsch: Die Augen der Mumie Ma (1918).
· Lupu Pick: Napoleon auf St. Helena (1929).
· Robert Siodmak: Menschen am Sonntag (1929).
· Arthur Robison: Sombras (Schatten) (1923).
· Ewald André Dupont: Varieté (1925).
ACTORS
Per posar exemples d’actors, tenim una de les pel·lícules més importants de l’expressionisme, Nosferatu, i els actors que tenen papers en aquesta pel·lícula són aquests:
· Max Schreck: Comte Orlok.
· Gustav von Wangenheim: Thomas Hutter.
· Greta Schröder: Ellen Hutter.
· Alexander Granach: Knock.
· Ruth Landshoff: Annie.
· Wolfgang Heinz: el primer oficial de The Empusa.
· Georg H. Schnell: Harding.
· John Gottowt: professor Bulwer.
· Gustav Botz: professor Sievers.
· Max Nemetz: capità de The Empusa.
· Heinrich Witte: guardià a l'asil.
· Guido Herzfeld: el taverner.
· Karl Etlinger: estudiant de Bulwer.
· Hardy von Francois: doctor a l'hospital
· Fanny Schreck: infermera a l'hospital.
AUTORS
El més conegut autor de l'època va ser Carl Mayer, qui va compondre pel·lícules com "El gabinet del Doctor Caligari (Robert Weine, 1919)"
Ell, des de ben jove començà treballant en diferents oficis i no va ser fins la seva majoria d'edat que s'instaurà en les editorials, dramaturg de teatre i altres pel·lícules. La pel·lícula anterior va ser una de les seves primeres i les que marcà un estil revolucionari en Alemanya, que seria reconegut com a quelcom innovador del moviment. Carl continuà amb aquests corrents, que van arribar a moltes pantalles gràcies a les noves imatges, conceptes surrealistes o usos dramàtics de l'ambient i la llum.
Després d'aquesta pel·lícula, la seva carrera no va decaure i continuà cada vegada amb personatges més bizars i extravagants i psicològicament inestables. Va guionitzar pel·lícules de l'estil com "La llum que mata (1920)", "L'últim (1924)"... Carl Mayer, des d'un punt de vista personal i des de la introspecció, creà un espai i món de reflexió envers la reflexió humana des de tots els àmbits de la vida.
El gabinet del Doctor Caligari
Nosferatu
Metròpolis
INFLUÈNCIA DE L'EXPRESSIONISME
L’Expressionisme va revolucionar per complet la idea de cinema que hi havia fins a principis del segle XX. Sense l’expressionisme, el cinema que coneixem ara no seria el mateix, encara que durés poc la seva influència en el cinema posterior va ser enorme. L’Expressionisme va aplicar tècniques i temes que avui en dia encara podem veure.
· Tim Burton. És un dels directors que la cinematografia d’horror de l’Expressionisme li va influenciar molt en les seves produccions. “Eduardo Manostijeras” és un gran exemple d’aquesta influència.
CARACTERÍSTIQUES
Deformació de la realitat per facilitar el subjectivisme. Expressaven els sentiments per sobre de la descripció objectiva. Vol expressar mitjançant la construcció oval de l’espai la sensació d'opressió y vigilancia. Defensava la llibertat creativa, l'expressió subjectiva, l'irracionalisme, l'apassionament i tot allò que fos temàtica prohibida (allò morbós, demoníac, sexual, fantàstic i pervertit). Expressen el pessimisme i angoixa existencial. D’aquesta manera impactava sobre l’espectador. Destaquen el joc d’ombres. Més tard van evolucionar cap a una “Nova Objectivitat” que era més realista (crítica social i política com el realisme socialista soviètic).
NEORREALISME
CONTEXT HISTÒRIC
Es desenvolupa a Italia, durant la segona guera mundial i governada per feiximse. Al final de la guerra mundial, hi ha pobresa econonicca i social.
En l'art no es podia parlar del feixisme. Un cop va caure el feixisme van aparéixer moviments antifeixistes on es filmaba la realitat que es vivia. El cinema neorrealista va influenciar al cinema espanyol. La música perd importància.
CARACTERÍSTIQUES
· Trenquen amb tot el que i havia anteriorment.
· Pensen que a través del cinema es poden canviar les coses.
· Estètica documental i amb molta objectivitat. No acostumen a editar.
· Molts cops improvisen.
· Pressupostos molt baixos. Volen apropar el cinema a la gent de classe baixa.
· Coexisteixen el marxisme i el catolicisme.
· Importància a les emocions i no tant als plantejaments ideològics.
· No volen els arguments del cinema postguerra.
· No hi ha finals feliços.
· Escenaris naturals i localitzacions reals.
· So en doblatge.
· Càmera sense trópode, es roda en mà.
· Actors són aficionats, no professionals.
· No hi ha molta elavoració dels personatges.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Ladri di biciclette (Vittorio de Sica, 1948)
· La Strada (Federico Fellini, 1954)
· Riso amaro (Giuseppe de Santis)
NOUVELLE VAGUE
CONTEXT HISTÒRIC
És un moviment de finals de la dècada dels 50 i principis dels 60, és a dir, que es troba en la postguerra mundial, un factor molt influent el el corrent.
És un cinema realista, amb influència del Neorealisme Italià i del llenguatge televisiu.
CARACTERÍSTIQUES
· L'espontaneïtat, força sovint d'improvisació.
· Il·luminació natural, sent rodades fora dels estudis i amb molt pocs diners.
· Produccions de baix pressupost.
· Blanc i negre.
· La trama mostra el desig de llibertat com a valor central en totes les seves dimensions.
· Juvenilisme.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Los 400 golpes (François truffault)
· Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda)
· El desprecio (Jean-Luc Godard)
· La regla del juego (Jean Renoir)
FREE CINEMA
CONTEXT HISTÒRIC
És un moviment cinematogràfic que comença al 1956 i comporta tota la dècada del 1960, Es va originar a Anglaterra per els cineastes que estaven descontents amb el cine de Hollywood ja que no era realista.
CARACTERÍSTIQUES
· Mostrar l'inconformisme social, la crítica a la burgesia i societat immobilitzada.
· La tristesa i l'amargura son són molt presents..
· L'avortament, l’homosexualitat i la liberació sexual de la dona són temàtiques recorrents.
· Els protagonistes solen ser joves treballadors o en atur de classe mitjana-baixa i famílies desestructurades.
· Es mostren ciutats a les fosques i zones industrials.
· Els equips són petits amb la càmera a la mà i en moviment, en blanc i negre i amb un audio no sincronitzat.
· S'usa la música jazz.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· The loneliness of the long distance runner (Tony Richardson, 1962)
· Si... (Lindsay Anderson, 1968)
CINEMA D'AUTOR
El cinema d’autor és el cinema en el qual el director té un paper fonamental en basar-se normalment en un guió propi; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds en les pel·lícules.
CONTEXT HISTÒRIC
El context històric és molt relatiu, ja que depen de cada autor/a. Sí és cert que es comença a conèixer aproximadament a l'any 1960. Amb el grup d'artistes francesos, que van iniciar aquesta inquietud.
CARACTERÍSTIQUES
· El paper dels directors està per sobre de productors i estudis, es reflectia la mirada del director sobre la realitat, hi havia llibertat creativa total per als cineastes.
· Solen estar protagonitzades per antiherois, perdedors, marginats, delinqüents sense justificació i altres personatges de gran ambigüitat moral ...
· Es trenca amb la costum d’un final feliç: molts films acaben malament per als seus protagonistes.
· Incorporació de moltes innovacions de les avantguardes europees: realisme objectiu, critica social, rodatge en exteriors, amb llum natural i escenaris reals, càmera a mà seguint els personatges, ...
· Trencar amb la moral puritana i políticament correcta del Hollywood clàssic. Això va permetre tractar temes tabú per al Hollywood clàssic: mostrar cossos nuus i relacions sexuals, models de família i de parella diferents, relacions entre homes joves i dones adultes, la homosexualitat, la drogadicció, o la prostitució.
·Barreja de gèneres: es trenquen les barreres entre gèneres i es fan westerns musicals i humorístics, comèdies bèl·liques, barrejes de terror i ciència-ficció, etc.
· Ús de les noves músiques a les bandes sonores dels films a les quals es poden escoltar cançons de músics de jazz, pop, rock, folk, soul, funk o disco de moda als 60 i 70.
AUTORS I OBRES MÉS IMPORTANTS
Quentin Tarantino (Pulp Fiction, Kill Bill...)
Woody Allen (La nit americana)
Peter Greenaway (La ronda de nit)
Pedro Almodóvar (Mujeres al borde de un ataque de nervios)
DOGMA'95
CONTEXT HISTÒRIC
La paraula "dogma" significa "afirmació", i s'anomena Dogma 95 perquè és un corrent originari de l'any 1995. La seva meta és produir pel·lícules simples, sense modificacions en la post-producció, posant èmfasi en el desenvolupament dramàtic. Sorgeix a Dinamarca.
Aquell any era l'aniversari de la primera projecció dels germans Lumière, 100 anys després, van aprofitar Lars von Trier per llegir un discurs on deia que intentaria enderrocar els pilars sustentants de les produccions de Hollywood. Va llegir el que anomenaven "Manifest del Dogma 95", una sèrie de regles que s'havien de seguir.
CARACTERÍSTIQUES
· Les escenes es desenvolupen a localitzacions reals, sense sets ni decorats.
· So en directe, i en cas de sonar música es reprodueix també en directe.
· Càmera sempre en mà, sense efectes òptics ni filtres.
· Rodatges a color. No hi ha llum artificial. Com a molt un focus simple en la càmera.
· La pel·lícula no pot tenir un desenvolupament superficial. Res d'armes ni crims.
· Prohibida l'alineació temporal i espaial (la pel·lícula aquí i ara).
· No pel·lícules de gènere.
· Format de 35mm (1:1.85).
· El director no apareix als crèdits.
OBRES I DIRECTORS MÉS IMPORTANTS
· Festen (Thomas Vinterberg, 1998)
· Idionterne (Lars von Trier, 1998)
