FOTOMUNTATGE
VOLUM
DEL POEMA A L'ESCULTURA
Aunque tú no lo sepas, 2020
Material: fil ferro i cartró
EXPLICACIÓ
Aquesta activitat consistia en llegir el poema i escoltar la cançó i realitzar una escultura amb el que sentíssim i ens transmitís aquest.
Quan vaig llegir el poema i vaig escoltar la caçó, vaig sentir que l'autor parla d'una persona, de la qual està enamorat però que no està amb aquesta persona i és per això que ell s'imagina una vida amb aquesta.
Al escoltar la lletra sobretot el que més em transmitia era tristesa i soletat. I de tot això em va cridar molt l'atenció el fet que ell s'imagina una vida al seu costat i a partir d'aquí he creat la meva escultura.
He volgut representar una persona la qual s'imagina una vida amb algú altre però, representar la vida com a tal no es pot. Així que la meva idea ha estat fer la figura d'aquesta persona lligada a un arbre. L'arbre en aquest cas simbolitza la vida que està fent creixer la persona a través de la seva imaginació.
POEMA
Como la luz de un sueño,
que no raya en el mundo pero existe,
así he vivido yo
iluminando
esa parte de ti que no conoces,
la vida que has llevado junto a mis pensamientos.
Y aunque tú no lo sepas, yo te he visto
cruzar la puerta sin decir que no,
pedirme un cenicero, curiosear los libros,
responder al deseo de mis labios
con tus labios de whisky,
seguir mis pasos hasta el dormitorio.
También hemos hablado
en la cama, sin prisa, muchas tardes
esta cama de amor que no conoces,
la misma que se queda
fría cuanto te marchas.
Aunque tú no lo sepas te inventaba conmigo,
hicimos mil proyectos, paseamos
por todas las ciudades que te gustan,
recordamos canciones, elegimos renuncias,
aprendiendo los dos a convivir
entre la realidad y el pensamiento.
Espiada a la sombra de tu horario
o en la noche de un bar por mi sorpresa.
Así he vivido yo,
como la luz del sueño
que no recuerdas cuando te despiertas.
Luis García Montero
Habitaciones separadas
Ed. Visor (1994)
