FOTOMUNTATGE
SORTIDES
CCCB
El pasat dimecres 17 de febrer vam assistir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Aquest edifici està situat al Raval i és un espai per a la creació, la investigació, la divulgació i el debat de la cultura contemporània.
WILLIAM KENTRIDGE
Allà vam poder tenir la oportunitat de veure l'exposició de William Kentridge i més tard fer una activitat relacionada on podreu veure el resultat al final de la pàgina. Aquesta exposició es trobava a la zona superior de l'edifici, on s'accedia a través de dues escales mecàniques.
William Kentridge va néixer a Johannesburg, Sud Àfrica l'any 1955. Ell va néixer en un periode on existia l'Apartheid (consisteix en un sistema on es separa la població africana segons les ètnies o colors de pell). La gent blanca tenia poder sobre la gent negra (veiem diferencies en el dret a vot o la separació d'ètnies a l'escola). Ell era blanc, però tot i això va lluitar contra l'Apartheid. L'any 1994 van haver eleccions on va sortir com a president Nelson Mandela, el primer president negre. També va ser el primer any amb sufragi universal. Del 1994 fins l'actualitat han continuat havent discriminacions. Tot i això, l'any 1995 es va crear una comissió on les victimes d'apartheid poguéssin denunciar.
En la seva obra parla de l'apartheid, en gran mesura, des del seu punt de vista, ja que creu que és un problema el qual vol defensar però no es pot apropiar d'ell, ja que no l'afecta directament (els seus pares eren advocats anti-apartheid).
En l'exposició trobem 11 films (stop motion) i diversos tapissos dissenyats per ell i produits per organitzacions de dones de Sud àfrica amb llana de Cabra i Moher. En les seves produccions audiovisuals utilitza entre 20 i 30 làmines per a cada escena (tot i que el moviment el crea en una mateixa làmina a partir de dibuixar, esborrar i tornar a dibuixar a sobre aprofitant les taques que han quedat; aquestes taques representen la memòria). Els personatges que crea són ficticis tot i que podem pensar que agafa com a referència a persones reals. La interpretació del escàs color que utilitza és molt subjectiva, però podem pensar que utilitza el color blau com a ansietat i el taronja com a sang, dolor, malestar... El seu personatge principal, en Fèlix, encarna la llibertat.
En aquesta visita guiada, nosaltres vam poder veure només 4 de les 11 pel·lícules:
1. Johannesburg la segona millor ciutat després de París
Es veu un personatge "malvat" que és un terratinent, anomenat Soho. Tracta a la gent amb inferioritat i dona les restes del seu menjar. L'esposa d'en Soho i en Fèlix són amants. En Fèlix es baralla amb en Soho i més tard apareix un peix que podem interpretar com la llibertat.
2. Mina
Veiem com molts treballadors estan a una mina en condicions pèssimes i sobreexplotats. L'amo d'aquestes mines és en Soho i marca el ritme dels treballadors. Ell viu en bones condicions, en canvi els seus treballadors dormen en calaixos de fusta i es dutxen en comuna (com en els camps de concentració). Apareix un rinoceront que mostra l'exotisme africà.
3. Fèlix a l'exili
Veiem moltes persones mortes on l'artista aprofita la silueta per crear el paisatge (això representa una realitat, on es mostra com tot allò que s'ha creat ha estat a partir de milers de morts i és una manera de recordar aquestes persones). També veiem com els diaris tapen aquests cossos (significa que la premsa podia estar tapant aquestes morts). Apareix una noia anomenada Nanndi.
4. Història de la principal afecció
Soho ja és un home vulnerable, mig mort i veu passar tot el que ha fet durant la seva vida per davant. Els assassinats i les situacions i condicions a les que sotmetia a la gent.
VALORACIÓ PERSONAL
Abans de visitar el museu, vaig cercar imatges de l'obra de William Kentridge per posar-me una mica en context i saber quina era la seva tècnica, ja que havia de fer un treball basat en la seva tècnica de dibuixar, borrar i dibuixar a sobre un altra vegada. La veritat és que em va agradar com ho feia, veient els vídeos em vafascinar la manera en que consegueix donar aquesta sensació de moviment. Però, realment em va semblar molt complicat de realitzar. La forma en que traballa el carbonet és impressionant i esteticament queda molt maco. Veure les seves làmines en viu m'ha agradat molt. No coneixia aquest artista i agraeixo poder haver-lo vist. L'activitat posterior també ha ajudat a saber de la manera que ell emprava la tècnica i les dificultats que pot haver tot i semplar molt simple.