Elements de l'escultura

​

CÀNON
El cànon,​ és un concepte que institucionalitza, fixa normes en un context cultural que s'estenen al conductes i accions​; a més, es refereix a les proporcions perfectes o ideals del cos humà i es refereix a les relacions harmòniques entre les diferents parts d'una figura.

​

​

​

COMPOSICIÓ
En l'escultura, la composició és la planificació, la col·locació, l'organització i la selecció dels diferents elements que apareixen en una obra segons uns criteris prèviament planificats.

En principi els elements compositius de l'escultura la majoria dels elements existeixen. L'espai existeix, el material existeix; existeix la gravetat, les proporcions.

Els principals elements que intervenen en qualsevol composició escultòrica, són: ESPAI, LLUM, FORMA, MATERIAL i COLOR.
 

​

​

​

PROPORCIÓ
Relació matemàtica sistemàtica de dos elements entre ells i amb les diverses parts d'un conjunt, segons un complex de regles equivalents a les mètriques de la poesia i la música, amb l'objectiu de produir un efecte d'harmonia o bé el de cenyir-se a unes normes teòriques o a unes convencions. La diversa consciència d'unes proporcions matemàtiques objectives, la mateixa concepció de la bellesa i de l'art i el divers coneixement o subjecció a una normativa proporcional tècnica porten, en el curs de la història i de la geografia de l'art, a una vasta pluralitat de sistemes i de teories de la proporció.
 

 

 

SIMETRIA
Correspondència de dimensions, forma i posició, respecte a un punt, una línia o un pla, dels diferents elements d'un conjunt o de dos o més conjunts entre ells.
 

 

 

PLA
Cadascuna de les superfícies imaginàries d'un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals se situen les diverses figures que integren el conjunt. En aquest sentit es parla de primer pla (el pla més pròxim a l'espectador), segon pla o tercer pla, etc (els plans immediatament i successivament posteriors), i darrer pla (el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons); aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat (com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l'actualitat). S'en diu també terme.

 

 

​

PLA HORITZONTAL
Superfície plana horitzontal que passa per la vista de l'espectador i talla perpendicularment el pla vertical i alhora determina una recta, anomenada línia de l'horitzó, que conté els anomenats punt principal i punt o punts de fuga.
 

 

 

PLA VERTICAL
Superfície vertical, i usualment plana, interposada entre l'ull, o centre de projecció o de vista, i la figura o figures que volen representar o que són representades i que reben d'ella llur projecció. Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o fotografia.

 

​

 

​

CONTRAPPOSTO

Oposició harmònica de les diverses parts del cos humà, especialment quan algunes estan en moviment o tensió i les seves simètriques estan en repòs.
 

 

 

IMATGE
Aparença visible d'un objecte o una persona imitats pel dibuix, el gravat, la pintura o l'escultura.
 

 

 

 

LLEI DE FRONTALITAT
Llei que, en els estils arcaics, es compleix en les obres d'art, especialment en l'escultura, en les quals es dóna un pla mitjà que divideix l'obra en dues parts simètriques i corresponents.
 

 

 

MONOCROMIA
D'un sol color.
 

 

 

MOVIMENT
Animació, vivacitat, etc, d'una descripció literària, d'una obra d'art, d'una peça teatral, etc.

 

 

 

​

ACTITUD
Positura o disposició d'una figura.
 

 

 

AUREÒLA
Entorn que fa ressaltar tota una figura esculpida o pintada. Pot ésser formada per raigs de llum, per núvols o, simplement, per ornaments abstractes. Adopta diferents formes: circular, oval, el·líptica, de punta d'ametlla (ametlla mística), etc.