CÒMICS D'HUMOR

El còmic d'humor, o historieta còmica és un dels gèneres del còmic, en el que l'estil, el guió o el plantejament de la historieta està pensat per fer riure.

Pot plantejar-se en tires còmiques, protagonitzades per personatges fixos, com les historietes de Snoopy, Mr. Hyde, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes, o en històries llargues com les aventures d'Asterix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel.

Aquestes historietes segueixen totes les convencions del llenguatge del còmic, i n'adapta també els seus recursos gràfics.

Snoopy

Mafalda

Ot el bruixot

ORIGEN DEL GÈNERE

El còmic com a gènere, neix de l'adaptació de les històries gràfiques humorístiques de la premsa del segle XIX, per tant, el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història del còmic. Les primeres historietes (tant si es considera Töpffer, com Outcault el pare del còmic) van ser d'humor, ja que tant el Doktor Festus com el Yellow Kid són historietes d'humor.

Per tant, la historieta d'humor té molt a veure amb l'humor gràfic, i moltes vegades els autors toquen les dues disciplines.

Les primeres tires còmiques també són historietes d'humor, derivades de les vinyetes satíriques de la premsa. Es tracta de The Yellow Kid, de R.Outcault, publicada al New York Journal de 1896; The Katzenjammer Kids, de Knerr; Happy Hooligan, de Frederick Burr Opper; les oníriques pàgines de Rarebit Friend o Little Nemo de Winsor Mc Cay; Mutt and Jeff de Bud Fisher; Krazy Kat, de Georges Harriman; Lucifer Butts, de Goldberg; Bringing Up Father de Geo Mc Manus, o Barney Google, personatge creat (abans que el cercador) per Billy DeBeck.

La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament, i a Espanya, mestres com Escobar, Conti, Guillem Cifré, Peñarroya, Manuel Vázquez, Francisco Ibáñez Talavera, Gin, Raf o Segura en dibuixaren per les revistes de l'Editorial Bruguera.

L'humor per adults es desenvoluparà a revistes com El Papus, El Cuervo, Hara Kiri, Balalaika o El Jueves, amb temes com el sexe i la política.

TIPOLOGIA

Les historietes d'humor, acostumen a plantejar una situació que causa comicitat, ja sigui per l'estupidesa del comportament dels personatges, com per l'absurditat de la situació en qüestió. Normalment, acaben amb un gag final que provoca riure (aventures de personatges com Sergi Grapes de Franquin, Aquil·les Taló de Greg, Jep i Fidel de Madorell, o Cresques de Joma.

En altres casos, els acudits, bromes i gags, s'incorporen al desenvolupament de la història, on hi ha un personatge que acompanya el protagonista de la història que és el que rep sempre les clatellades i fa riure: el Capità Haddock a Tintin, Fantasio a Spirou, o Filemó a Mortadel·lo.

En altres plantejaments el personatge protagonista és un catalitzador de situacions absurdes o catastròfiques que reben els que estan al seu voltant. Són personatges com Zipi y Zape, Sergi Grapes, Angelito, Rompetechos, Josechu el Vasco o Doña Urraca.

També hi ha personatges que provoquen comicitat per la seva manera d'enfrontar-se al món o a la realitat. Són tires amb menys acció i més reflexió, ja que el que fa riure és la visió satírica o crítica del personatge davant del món que l'envolta. És els casos de Mafalda o Dilbert. El mitjà ideal per desenvolupar aquestes historietes, és la tira.

Finalment, una altra vena que exploren les historietes humorístiques són les relacions entre grups humans. Normalment es tracta de grups familiars (La Familia Trapisonda, La Família Ulises), de veïns (Rue 13 del percebe), de professionals (Pepe Gotera y Otilio), o altres grups (Els Barrufets, la colla Tirallonga).

Tintin

Zipi y Zape

Rompetechos

Sergi Grapes

Doña Urraca

Mafalda

Dilbert

FRANCISCO IBÁÑEZ TALAVERA

Francisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936) és un prolífic dibuixant de còmics català en castellà. És el creador de gran quantitat de sèries humorístiques, com Mortadel·lo i Filemó. A Espanya moltes de les seves sèries es perceben encara com una icona essencial de la vida de diverses generacions i molts altres dibuixants posteriors de còmic reconeixen la seva enorme influència.

Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies, un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès, convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic, i en l'autor català que ha aconseguit vendre mai tantes còpies de les seves obres.

CARACTERITZAT A LA SEVA OBRA

El mateix Ibáñez s'ha caricaturitzat nombroses vegades en les seves historietes, arribant a ser un personatge principal en algunes, podent considerar-se un personatge més.

És habitual que rigui de si mateix, presentant-se com un individu envanit que cobra molts diners per dibuixar i també (això és més proper a la realitat) que treballa moltíssim, encara que els seus propis personatges facin burla de la seva capacitat per a dibuixar bé. També era habitual en els seus temps en l'Editorial Bruguera que, en nombrosos especials, la redacció fos caricaturitzada i els treballadors i dibuixants més coneguts exercissin de personatges en una trama historietística.

En alguna de les historietes on es parodia la redacció més recordades, Ibáñez també fa acudits sobre l'avançada edat dels seus companys dibuixants. De fet, per l'estima i compenetració que tenia amb aquests dibuixants, com Raf i Escobar, hem d'entendre aquests acudits, no com una broma, sinó com un homenatge als seus amics. De fet, els últims anys, amb la desaparició dels seus companys historietistes, el mateix Ibáñez s'ha caricaturitzat i ha fet acudits a les seves historietes sobre la seva pròpia edat.

MORTADEL·LO I FILEMÓ

Mortadel·lo i Filemó (en l'original en castellà: Mortadelo y Filemón) és el còmic més popular del seu creador, Francisco Ibáñez Talavera, publicat per primera vegada el 20 de gener de 1958 al numero 1.394 de la revista Pulgarcito, i els personatges de ficció Mortadel·lo i Filemó en són els protagonistes. El còmic d'humor conta les peripècies d'aquests dos agents de l'organització secreta TIA (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia).

HISTÒRIA

La sèrie es va poder veure per primera vegada a la revista Pulgarcito, el dia 20 de gener de 1958. La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics Sherlock Holmes i el doctor Watson. Al principi treballaven com a detectius privats en una agència pròpia.

PERSONATGES

Mortadel·lo és un agent alt i prim, i és completament calb "gràcies" a un invent del professor Bacteri per fer créixer el cuir cabellut. Té un nas allargat i duu ulleres i un vestit negre. Es comenta que la característica que l'ha portat a la fama és que sempre s'està emprovant disfresses, amb les quals pot transformar-se, per a sorpresa de tothom, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una formiga, des de Superman fins a l'home invisible. Al principi duia un paraigua negre penjat del braç i lluïa un barret d'on sempre extreia les disfresses.

Filemó Pi és més baix que en Mortadel·lo, i és el seu cap. Té dos pèls al cap, i duu una camisa blanca i uns pantalons vermells, encara que en els primers anys de la seva publicació duia una gran pipa a la boca i un abillament similar al de Sherlock Holmes. És qui se sol endur les garrotades quan alguna cosa surt malament (és a dir, gairebé sempre).

El Súper és el superintendent (de nom Vicente) de la TIA, el qual encomana les missions a en Mortadel·lo i a en Filemó. Duu un poblat bigoti i un vestit blau. En paraules del mateix Ibáñez, és una crítica contra els anteriors caps que havia tingut quan treballava al banc.

Professor Bacteri és el típic professor guillat. Crea els invents més inversemblants, però gairebé sempre fan el contrari del que es pretenia. Té una gran barba negra, que els agents o el Súper prenen amb ferotgia contra la seva persona quan els seus invents surten malament.

Ofèlia és la secretària, una dona rossa i grassa enamorada d'en Mortadel·lo (però no corresposta) i quasi sempre utilitzada com a mofa.

Irma és l'altra secretària, encara que no surt tant en el còmic com l'Ofèlia (de fet va deixar de ser dibuixada anys enrere). És molt maca, i tant en Mortadel·lo com en Filemó estan bojos per ella... la qual cosa provoca gags interessants amb l'Ofèlia.

TIA

TIA (Tècnics Investigació Aeroterràquia) són les sigles d'una organització fictícia de la sèrie Mortadel·lo i Filemó. La seva missió és de servir i protegir els ciutadans dels delinqüents. La TIA és una paròdia, creada per Francisco Ibáñez, de l'organització nord-americana CIA.

La primera aparició de l'organització TIA va ser en El sulfat atòmic (1969), la primera historieta llarga d'aquesta sèrie, en la qual Mortadel·lo i Filemó ja apareixen com dos dels seus agents secrets. Des del principi apareixen altres aspectes que es mantindran durant molt de temps (entrades secretes, edificis en condicions penoses...) i personatges com el Superintendent Vicenç (el "Súper") i el professor Bacteri. El 1978, apareix la secretària Ofelia Michélinez, que també es farà recurrent. Els altres membres de la TIA apareixen molt menys.

La TIA té entrades secretes en els llocs més recòndits, com ara un simple senyal de trànsit o un cartell publicitari d'un circ, o el cercle del sol que es veu des de la Terra, però només els agents saben com entrar-hi i per a la resta de vianants són trampes.

CINEMA I TELEVISIÓ

Les històries de Mortadel·lo i Filemó s'han portat al cinema en adaptacions amb personatges reals com La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó (2003) dirigida per Javier Fesser i protagonitzada per Benito Pocino en el paper de Mortadel·lo i Pepe Viyuela en el paper de Filemó. Una nova pel·lícula, Mortadelo y Filemón. Misión: Salvar la Tierra, es va estrenar el 2008 coincindint amb el cinquantè aniversari de l'aparició dels personatges, i en 2014 Javier Fesser va dirigir Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo, que va obtenir els premis Goya a la millor pel·lícula d'animació i al millor guió adaptat.

A banda, a principis dels anys setanta van aparèixer diverses pel·lícules d'animació (Mortadelo y Filemón, Primer Festival del Humor, Mortadelo y Filemón, Segundo Festival del Humor i "El armario del Tiempo") dirigides per Rafael Vara Cuervo. Posteriorment, a la dècada de 1990, BRB Internacional va crear una sèrie de dibuixos animats ("Mortadelo y Filemón") que va ser retransmesa a Espanya per Antena 3 i a Alemanya per RTL.