FOTOMUNTATGE
CÒMIC
ACTIVITAT PRÈVIA
QUÈ ÉS EL CÒMIC?
El còmic són totes aquelles formes de relat gràfic que es basen en dibuixos o imatges enquadrades en vinyetes. També es pot conèixer com a historieta o "Tebeo". No és necessari l'ús de text, però si n'hi ha, no és l'aspecte principal. També trobem la utilització de símbols, onomatopeies, formes expressives, etc. No segueix els cànons tradicionals.
CARACTERÍSTIQUES
-
Seqüències de vinyetes consecutives.
-
Es pot jugar amb la consciència temporal.
-
Integra elements verbals (dins dels globus, entrepans...).
-
Els codis segueixen uns aspectes bàsics i definits.
-
Fil conductor (desenvolupament amb nus, desenllaç…)
-
La finalitat recau en el missatge que es vol transmetre. (A més a més de distractiva.)
-
Funció social (per tal que l’espectador/a reflexioni), informativa (històries reals narrades), propagandística (campanyes, vagues, etc.) i publicitària (orientat al consum).
HISTÒRIA DEL COMIC
Hi ha diferents manifestacions artístiques de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana que s'ajusten a la definició de còmic: Pintures murals egípcies o gregues, relleus romans, vitralls d'esglésies, manuscrits, codis precolombins, Biblia pauperum, etc.
Els antecedents més clars del còmic són les pintures rupestres, els relleus romans, els vitralls medievals o els jeroglífics, expressaven una història amb dibuixos i un cert espai temporal. En els murals egipcis els dibuixos i símbols s’ordenaven generalment en seqüències lineals per explicar històries. En la resta no hi havia una estructura molt concreta.
Gràcies a l'invent de la impremta el 1446, es produeixen "auques" i retaules religiosos. Més tard, el 1789 es va inventar la litografia. Amb això es van fer produccions massives de dibuixos, entre elles imatges d'Épinal (Les imatges d'Épinal eren estampes de temàtica popular i colors vius que es van produir a França durant el segle XIX). A finals del segle XIX la premsa té molta difusió i els diaris introdueixen les caricatures i dibuixos satírics. Més tard esdevindran tires còmiques (petites sèries de dibuixos simples). És a dir, els inicis del còmic es troben en la sàtira social i política.
"THE YELLOW KID"
Els primers còmics van ser obra del dibuixant Outcault. La primera historieta del seu personatge The Yellow Kid es va publicar l’any 1895 al dominical del diari New York World. Aquest personatge era un nen calb amb unes orelles enormes i una mena de vestit groc que li arribava fins als turmells. L’èxit d’aquest personatge va fer que tots els diaris del món tinguessin els seus propis dibuixants, i el poder de la nova forma d’expressió fer que els sindicats controlessin els temes i els formats l’any 1915. El gènere humorístic serà el més difós al segle XX, tot i que el còmic, com qualsevol altre mitjà gràfic, es deixa influenciar pels moviments artístics d’avantguarda.
Els anys 30 als Estats Units
Anys plens de creativitat i l’estètica evoluciona extraordinàriament. Es comença a publicar llibres de còmics, amb gran qualitat d’edició i amb històries més llargues i completes. Neixen herois que es converteixen en mites, que es dibuixen amb gran qualitat. Destaquen personatges de gènere policíac, com Dick Tracy; de ciència-ficció, com Flash Gordon; o d’aventures, com Tarzan o Superman.
Els anys 40 i 50
Marcada per dos factors rellevants:
1. Profunda crisi econòmica després de la II Guerra Mundial que dificulta la producció i difusió del còmic.
2. Còmic com a propaganda política i govern amb control absolut sobre els continguts, els formats i els propis dibuixants. Als Estats Units els personatges vesteixen l’uniforme de l’exèrcit o s’embarquen en aventures bèl·liques molt patriotes. A Europa, tot i la crisi econòmica, hi ha personatges com Tintín, i en sorgeixen altres com El Capitán Trueno, de Víctor Mora.
Els anys 60
La televisió es converteix en el mitjà de masses per excel·lència i acapara l’atenció de la majoria de la població. El còmic passa a ser de consum menor destinat al públic adult. El còmic Underground es va desenvolupar al marge de les grans editorials americanes. Va ser una revolució en el món del còmic, permetent historietes que no seguien els patrons tradicionals, amb dibuixos escatològics i de contingut sexual. Prohibits al començament, perseguits en algunes ocasions, els còmics underground van ser després tolerats i fins i tot van utilitzar canals de difusió similars a la resta de còmics. També es fan importants els superherois.
Els anys 80
En aquests anys es van donar a conèixer els còmics occidentals denominats Manga. Aquest eren bastant diferent de la resta, ja que es llegien del revés i els seus personatges eren ficticis i amb trets físics irreals.
LA VINYETA
-
Vinyeta: és la mínima unitat narrativa, estava delimitada per línies i representa un moment i un espai concrets.
-
Tira: muntatge més elemental on trobem dues o més vinyetes en vertical o horitzontal.
-
Pàgina: es té més en compte la composició general i l'ordre de lectura.
-
Planificació: és la quantitat d'espai real que reconeix una imatge.
-
Forma: varia segons la intenció o necessitat de l'artista, però normalment són quadrades o rectangulars.
-
Contorn: les diverses línies tenen diversos significats. Si la línia és com si et tremolés el pols, pot ser una situació de por o que estan cridant.
-
Línies cinètiques: donen moviment als objectes representats.
-
Enquadrament: seleccionar la part de la realitat que vols mostrar segons convingui en la història.
-
Plans: pla detall, primer pla, segon pla, tercer pla, pla americà, pla mitjà, pla general, gran pla general...
-
Angulació: és la posició de l'espectador, segons l'altura i la posició del subjecte. Hi ha diferents tipus: normal, picat, contrapicat, central i aberrant.
-
Color: compleix diferents funcions:
-
Figurativa: dóna realisme al dibuix.
-
Psicològica: provoca diferents sentiments i emocions.
-
Significativa: dóna un color determinat segons el significat.
-
PERSONATGES
Els personatges són la part principal del còmic i per expressar el que es vol en cada moment, és molt necessari unes expressions facials exagerades i el moviment del cos marcat. D'aquesta manera es dóna el moviment necessari i una intenció concreta.
Característiques:
-
Personatges senzills amb molta expressivitat.
-
Postura del cos modifica o defineix el text.
ELS TEXTOS I ELS SÍMBOLS GRÀFICS
EL CARTUTX O CARTEL·LA
Normalment s'utilitza per escriure-hi la veu "on off", escrits del narrador de la història.
GLOBUS O BAFARADES
La bafarada captura i fa visible el so. No sempre conté paraules escrites, pot tenir símbols o dibuixos per comunicar idees. Contribueixen a mesurar el temps en la vinyeta i en la narració.
La tipografia utilitzada i la seva retolació dóna una idea al lector de com pot ser el so o la seva intensitat.
ONOMATOMEIES I METÀFORES VISUALS
L'onomatopeia és la imitació lingüística o representació d'un so natural o d'un altre fenomen acústic no discursiu.
Les metàfores visuals expressen una idea a través de diverses imatges o signes.
EL MUNTATGE
El muntatge consisteix a endreçar i distribuir les vinyetes en l'espai disponible. El muntatge analític és la representació d'una mateixa acció en vinyetes diferents per donar diversos punts de vista. També es pot fer l'efecte del travelling, on emprant una successió de vinyetes del mateix personatge s'apropa o s'allunya.
Els següents aspectes són importants en l'apartat de muntatge:
-
Raccord: Consisteix a crear una continuïtat fluida entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continuï en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
-
Encapsalament: Cas especial de raccord, que consisteix en el fet que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
-
Split-panell (vinyeta partida): Consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per a representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
-
Vinyetes detall: S'empren per mostrar un determinat detall, en primer pla, perquè no passi desapercebut per part del lector. Aquesta ampliació es col·loca dins de la mateixa vinyeta i no en una contigua.
-
El·lipsi temporal: Les accions succeeixen linealment. Consisteix en un salt de la narració, s'utilitza per no realitzar accions llarguíssimes.